Notícies
Fem un niu per les orenetes!
Divendres, 19 d'octubre de 2012
Ara que les orenetes ja han marxat, podem començar a pensar en com podem atraure-les perquè la propera primavera facin un niu a casa nostra!
L’oreneta cuablanca només s’alimenta d’insectes que captura en vol, de manera que no podrem atraure-la posant menjar com ho fem perquè vinguin pardals o pit-rojos. La millor manera per aconseguir que les orenetes decideixin venir a fer el niu a casa nostra és facilitar-los la feina de fer els nius fent bassetes de fang o bé col·locant nius artificials a les façanes.
Si vols aprendre a fer un niu artificial, construir una lleixa per evitar els destorbs dels excrements o bé com crear un punt de subministrament de fang pots consultar l’apartat de recursos del web oficial del Projecte Orenetes.
Els nius artificials també poden ser una solució en situacions de rehabilitació de façanes o enderrocament d’edificis. Els oficials de l’exèrcit dels Estats Units de la base militar de Wetzel, en un poblet del sud-oest d’Alemanya (Baumholder) van construir dues grans torres per instal·lar 96 nius artificials com a mesura compensatòria per l’enderrocament de les cases velles de la base militar que fins al moment més de 500 orenetes cuablanca feien servir com a suport pels seus nius. La base militar de Wetzel té un total de 240 nius, sent la colònia més gran de l’estat de Rheinland-Pfalz.
L’exèrcit dels Estats Units va construir dues grans torres de gairebé 10 metres d’alçada amb plataformes de fusta disposades a diferents alçades que servien per ancorar els gairebé 50 nius artificials fets de plàstic, que alhora podien actuar de reclam perquè les mateixes orenetes en fessin més al costat.
La iniciativa va estar duta a terme per Dominic Mutinada, cap de la divisió ambiental i assessorada per Timo Klipstein, l’encarregat de temes de conservació de l’exèrcit dels Estats Units. Klipstein comenta que aquestes noves estructures es van pintar de blanc, un color que sembla que els atrau, així com també s’hi van instal·lar uns altaveus per reproduir els sons que fan les orenetes quan sobrevolen les seves àrees de cria, ja que es tracta d’un ocell social que li agrada viure en colònia.
Recordeu que els nius de les orenetes estan protegits per la llei de protecció dels animals de la generalitat de Catalunya i per directives europees, les quals prohibeixen cap atac directe o indirecte als nius d’aquests ocells, ja sigui dins o fora del període de reproducció, de manera que resta totalment prohibit la destrucció deliberada i retirada dels nius en qualsevol moment de l’any. En casos excepcionals d’insalubritat o molèsties es pot avisar als Agents Rurals.
Dia mundial dels ocells....de pel·lícula!
Divendres, 12 d'octubre de 2012
Aquest darrer cap de setmana va ser el Dia Mundial dels Ocells.
L’objectiu de la jornada és divulgar l'observació dels ocells com a mitjà per conèixer i respectar la natura. Aquesta diada se celebra durant el primer cap de setmana d’octubre, cada any de manera multitudinària a la major part d’espais naturals protegits del món a fi d’apropar el món dels ocells i els seus hàbitats a la ciutadania, donar a conèixer la diversitat i l’interès de les espècies presents, i transmetre els problemes de conservació que les afecten.
El Projecte Orenetes, tot i tenir una base científica que pretén estudiar la dinàmica poblacional de l'oreneta cuablanca a través del recompte dels seu nius, també compte amb uns objectius socials que s'ajusten perfectament a la filosofia del Dia Mundial dels Ocells, com és sensibilitzar la ciutadania de la vàlua del patrimoni natural del seu entorn més immediat i esperonar la participació social en l'observació de la natura i a fer ciència en general.
Clive Lisseman, de 68 anys, i la seva dona, de Worcestershire (Anglaterra), van celebrar aquesta jornada molt ben acompanyats. A primera hora del matí es van despertar i van veure que més de 500 orenetes rondaven davant la seva finestra de l'habitació, talment com una escena de la pel·lícula "pajaros" d'Alfred Hitchcock!
Les 500 orenetes van fer servir la casa d’aquests veïns anglesos com una parada en el seu llarg viatge migratori cap a l’Àfrica. Aquests dies de fred i pluja que ha fet a Anglaterra segurament han obligat a les orenetes a buscar un refugi abans de continuar el seu camí.
La gent va poder veure des del carrer com “el cel es tornava negre”, com bé deia la senyora Lisseman, que afirmava que mai havia vist res semblant i que “va ser un espectacle increïble”. Era curiós que les orenetes només haguessin triat casa seva per aturar-se. Segurament el recobriment d’obra vista de la façana els facilitava poder agafar-s’hi.
Durant aquesta primera quinzena d’octubre les orenetes s’estan agrupant per viatjar en grup cap al sud de l’Àfrica. Als colls de muntanya és freqüent veure pas de grans grups. Segons un col·laborador del Projecte Orenetes, la setmana passada se’n van veure fins a 2.500 travessant el Port d’Incles (Andorra).
Quan marxarà l'última oreneta enguany?
Dimecres, 03 d'octubre de 2012
Aquests dies les orenetes ja estant emprenent el seu viatge de tornada a la seva residència d'hivern; l'àrea sub-sahariana.
A casa nostra, l’oreneta cuablanca sol arribar a principis de març i acostuma a marxar durant la primera quinzena d’octubre.
L’actual procés d’escalfament global està produint que l’estació freda tingui menys durada i sigui menys rigorosa que temps enrere i sembla que els ocells estan canviant la seva estratègia de migració per adaptar-se a la nova situació. Les dades obtingudes de primeres arribades a la primavra en 3 illes de la mediterrània occidental (Columbrets, Cabrera i illa de l’Aire a Menorca) han donat com a resultat que, en conjunt, els ocells han avançat el seu retorn 3,5 dies cada 10 anys.
Aquest fet pot semblar irrellevant però la realitat és que pot tenir implicacions importants en l’èxit de la reproducció d’algunes espècies, sobretot aquelles que basen la seva dieta en els insectes, com en el cas de les orenetes. El seguiment dels nius que es fa des del Projecte Orenetes pot ser una eina important per estudiar aquest efecte.
Estudis recents apunten a que els insectes també es veuen afectats pel canvi, i s’ha detectat que els seus nombres màxims es donen abans. Si els ocells que s’alimenten d’ells no arriben quan hi ha la màxima abundància d’insectes, tenen problemes per alimentar els polls i, per tant, la seva descendència és menor. A llarg termini aquest procés fa que les poblacions d’aquests ocells disminueixin de manera clara.
D'una banda, l'augment de la temperatura als quadrants d’hivernada fa que s’avanci la data d’inci del viatge migratori de les orenetes fins a casa nostra, i per altra banda, es creu que també pot afectar la data d’inici del seu viatge de retorn cap a l’Àfrica. Alguns estudis estant veient que les dates de retorn cap a l’Àfrica a la tardor també s’avança, mantenint el total de dies de la seva estada a casa nostra. Potser és que també s’acaben els recursos abans?
Per veure com es van produint aquests canvis en la seva fenologia podem anotar any rere any la data en la qual veiem la primera oreneta i la data en que veiem la darrera. La comunitat científica augura que d’aquí 25 anys les orenetes poden arribar a casa nostra 37 dies abans respecte al dia d’avui. Si durant aquests 25 anys seguim fent el seguiment dels seus nius també podrem correlacionar aquest canvi en el patró migratori amb l’evolució de la seva població.
A l'esquerra, gràfic que representa la regressió linial de les dates d'arribada a la primavera (cercles negres i línia contínua) i de retorn a l'Àfrica a la tardor (cercles blancs i línia discontínua) d'oreneta cuablanca a Oxfordshire (Regne Unit) des del 1971 al 2001. Es veu l'avanç tant en la data d'arribada com de retorn (pendent decreixent). A la dreta, concentració d'orenetes sobre els fils de la corrent, agrupant-se abans de marxar. .
L'oreneta cuablanca… un exemple de convivència!
Divendres, 21 de setembre de 2012
El seguiment dels nius de l’oreneta cuablanca que es fa des del Projecte Orenetes contribueix a l’estudi de la tendència poblacional d’aquesta espècie. A casa nostra aquesta espècie viu certa estabilitat poblacional, però a algunes ciutats europees com Bèlgica, en els últims trenta anys, la població d’oreneta cuablanca ha experimentar un descens significatiu.
Quines són les raons que expliquen aquest descens? Són nombroses i es fa difícil afirmar quina té més pes sobre les altres. La manca d'insectes a causa de l’actual agricultura intensiva, la prova de foc que suposa la migració, els canvis ecològics que afecten les zones d'hivernada a l'Àfrica ...
Sovint creiem que nosaltres estem molt lluny de poder canviar aquests fets, però hi ha una altra raó que pot ajudar a explicar aquesta davallada, i encara que pot semblar irrellevant potser cal tenir molt en compte i nosaltres hi tenim molt a dir.
A les zones de reproducció les orenetes estant estretament relacionades amb els éssers humans, ja que a casa nostra aquesta espècie fa els nius gairebé exclusivament en edificis, i sovint se’ls fa difícil la convivència amb els veïns amb els que comparteixen les façanes de les cases. Així doncs, aquesta espècie pateix la modernitat en l’arquitectura (façanes completament verticals, de materials totalment llisos que no permeten l’ancoratge dels nius) i això es veu agreujat per la voluntat dels veïns de mantenir la pulcritud a casa seva i els excrements que deixen les orenetes no ajuden gaire i fa que molts propietaris acabin destruint els nius. Cal recordar que l’oreneta és una espècie protegida per llei i es prohibeix la destrucció deliberada dels seus nius en qualsevol moment de l’any.
Ara que les orenetes estan a punt de marxar podem aprofitar per començar a pensar com acondicionar la zona de la nostres façanes que els serveixen per fer els seus nius posant nius artificials per exemple, o bé posar algun tipus de lleixes si volem evitar els destorbs pels excrements la propera temporada. Es poden trobar moltes solucions abans de trencar els nius.
A les imatges es veu el detall d'unes lleixes col•locades sota els nius artificials per evitar que els excrements arribin a terra i embrutin la façana. Aquestes estructures es poden retirar fàcilment per netejar-les i tornar-les a penjar.
Orenetes i canvi climàtic: La supervivència de les orenetes en relació a les pluges africanes
Dilluns, 27 d'agost de 2012
Les orenetes, any rere any tornen a les seves àrees de reproducció, i a partir dels censos del projecte orenetes (www.orenetes.cat) contribuïm a l’estudi de les tendències de la seva població. Però és gràcies a l’anellament científic a les zones de cria, que permet la individualització dels exemplars, que s’ha pogut estudiar la supervivència al llarg dels anys d’aquests valents viatges que fan més de 15.000 km travessant mars i deserts des de casa nostra fins als seus quadrats d’hivernada.
Aquest dies que hem viscut immersos en una onada de calor i sequera, és un bon moment per recordar un estudi publicat per la British Trust for Ornithology (BTO) el 2008, que va correlacionar la supervivència de l’oreneta cuablanca amb la precipitació a les àrees d’hivernada africanes, en canvi la relació no es va considerar tant directa amb les pluges a les àrees de cria.
L'abundància dels insectes aeris dels que s’alimenten les orenetes, és ben conegut que es relaciona positivament amb la precipitació. Aquesta relació és probable que sigui forta a les zones àrides, com ara el Sahel, àrea que molts ocells migradors travessen durant el seu viatge cap als quadrants d’hivernada. Per tant, es podria esperar que la pluja pot tenir un efecte significatiu sobre les taxes de supervivència anual d’aquests ocells.
Aquest fet suggereix doncs, que els insectes aeris dels que s’alimenten durant l’hivern són el principal determinant de la supervivència de les orenetes. Així doncs, hiverns africans més plujosos fan que més orenetes tornin a casa nostra la primavera següent, independentment que l’anterior primavera hagi estat molt plujosa a les zones de cria afavorint el seu èxit reproductor.
El Sahel és una de les zones de món més castigades per la sequera. En els últims trenta anys ha estat especialment greu i ha causat grans epidèmies de fam. Un estudi recent d'investigadors nord-americans ha descobert que com més elevada és la temperatura de l'aigua a l'Oceà Índic, menys pluges es registren al Sahel. A causa del canvi climàtic, s'espera que la temperatura de l'aigua segueixi augmentant i, per tant, s'agreugi la sequera a aquesta regió. Les dramàtiques perspectives són que durant els anys vinents el problema de la falta d'aigua persistirà.
Actualment hi ha certa preocupació per la situació de les poblacions d’ocells que migren fins a l’Àfrica i passen els hiverns en hàbitats oberts i secs del sud d’aquest continent. Com en el cas de l’oreneta cuablanca, que a escala europea ha disminuït significativament des dels anys 90.
A l'esquerra veiem el detall de l'anellament d'un exemplar d'oreneta cuablanca, i a la dreta, ombrejat en color taronja, es dibuixa la zona del Sahel.
Avui per dinar... mosquits!
Divendres, 17 d'agost de 2012
Les orenetes basen la seva dieta en els mosquits. Una oreneta pot arribar a consumir entre 5 i 6 grams de mosquits diaris.!
Ara que estem de vacances, no deixem que el cervell se’ns adormi! Des del Projecte Orenetes us proposem jugar amb les matemàtiques i calcular quants quilos de mosquits es mengen cada dia les orenetes de la vostra unitat de mostreig si acceptem que a cada niu ocupat per l’espècie tenim un promig de 5 orenetes (2 adult i 3 pollets).
Perquè us en feu una idea....segons les dades del cens del 2008, on es van censar 16.776 nius ocupats per l'oreneta cuablanca, s'estima que al llarg de tota la seva estada a casa nostra, des de Sant Jordi fins l'11 de setembre, les orenetes es van arribar a menjar 60 tones de mosquits! Fet que evidencia el gran paper ecològic que juguen i quina bona companyia representen durant l'estiu!
Si comencem a fer números podem afirmar que si tenim un niu a casa, cada dia podem evitar la picada de 2.500 mosquits, que passaran de volar per sobre nostre a ser a l’estómac d’aquests veïns tant especials. Si aquest valor el multipliquem pel total de dies que les orenetes passen les seves vacances d’estiu a casa nostra, el valor s’eleva fins als 500.000 mosquits!
I com a curiositat, val a dir que és cert el què diu la dita: « orenell terrer, pluja ve . Quan veiem les orenetes volar baix és indicador de pluja, ja que quan l’aire està carregat d’humitat les fines ales dels mosquits s’humitegen i els dificulten el vol, de manera que aquests insectes volen a distàncies menys elevades. Així doncs, abans de ploure veurem les orenetes volar arran de terra capturant aquest mosquits que ja han detectat la pluja abans que comenci!
En aquestes imatges podeu veure les cabrioles que les orenetes fan a l'aire per capturar els insectes, desafinat a qualsevol acròbata!
Orenetes alpinistes!
Divendres, 10 d'agost de 2012
Les nostres amigues orenetes ja ens han demostrat que els agrada viatjar, i que fins i tot agafen el ferry! Val a dir que les orenetes de casa nostra també els agrada l'alpinisme i l'alta muntanya i que poden arribar a fer el niu a grans alçades. Aquest seria l'exemple de la colònia que tenim al Santuari de Núria, a Queralbs (Ripollès), a 2.000 metres sobre el nivell del mar.
Si aquestes vacances vols conèixer la Vall de Núria ho pots fer de la mà de les orenetes cuablanca, tal i com ho ha fet en Bernat, un col·laborador apassionat de només 9 anys, que any rera any engresca als seus pares a fer una excursió fins a Núria per fer el recompte dels nius d'oreneta cuabanca.
En Bernat és de Barcelona, i a més de ser un gran enamorat de l’observació de la natura, és un entusiasta dels trens, així que quan arribi a Ribes de Freser i pugi al Cremallera gaudirà d’una manera molt especial del trajecte que el durà a veure una de les colònies d’oreneta cuablanca més altes de Catalunya.
Les orenetes que nidifiquen a latituds més al nord solen ser més tardanes. Arriben ben entrada la primavera per començar a arranjar els seus nius i els seus pollets surten ben entrat l’estiu, quan les temperatures són més favorables i els mosquits són més abundants. Tot i així, és sabut que al Pirineu l’estiu és curt i que a mitjans d’agost les temperatures comences a baixar i les pluges comencen a ser més freqüents. Així doncs, les orenetes que trien fer el niu a localitats de muntanya solen fer només una posta i són les primeres que comencen a iniciar la seva migració cap a latituds més al sud.
Obriu bé els ulls si passeu l’estiu a poblets de muntanya, en Bernat diu que els pollets ja treuen el cap pel foradet del niu i ben aviat seran prou grans per iniciar el seu viatge cap a l’Àfrica!
És important localitzar bé els nius!
Dijous, 02 d'agost de 2012
Una de les grans virtuts del web del Projecte Orenetes és que permet localitzar els nius d'una manera molt precisa; un fet de gran importància quan s'han de fer anàlisis i utilitzar les dades. Fixeu-vos que el sistema localitza automàticament l'adreça quan indiquem el carrer i el número en el moment d'introduir les dades on line. Aquesta primera localització, però, no és exacte. De fet, el propi sistema us ho advertirà i us indicarà que cal que cliqueu sobre el mapa al lloc exacte on sabeu que està l'edifici amb els nius per posicionar amb exactitud la icona. Si no ho feu, a l'apartat de visualització dels nius la icona es veurà de color blau 
, groc 
o vermell 
.
Si ja teniu adreces entrades que no estan situades amb exactitud, per exemple adreces d'anys anteriors, també les podeu editar i localitzar correctament de manera molt fàcil. Només cal que aneu a l'aparat Adreces que hi ha dins d'Entrar dades. Un cop allà, seleccioneu l'adreça que voleu editar, cliqueu a la icona en forma de llapis que hi ha a baix a l'esquerra per editar-la, i desprès cliqueu al lloc precís del mapa on voleu re-situar-la. Només us caldrà guardar els canvis i ja ho tindreu fet. El següent video us explica visualment com fer tot aquest procès.
Orenetes a Menorca!
Dijous, 02 d'agost de 2012
Si aquest estiu passeu per Ses Illes deixeu que les Vinjolites us ensenyin els petits pobles menorquins! Les Vinjolites són com els menorquins anomenen a l'oreneta cuablanca. Enguany, els nostres amics de la Societat Ornitològica de Menorca també han col·laborat amb el Projecte Orenetes, així doncs al web de projecte ja podeu veure les colònies de Ciutadella, Es Mercadal, Ferreries, Es Migjorn Gran, Alaior, Maó, Sant Lluís i Es Castell, aquesta darrera amb un total de 12 nius!
El cens d’orenetes a Menorca es dur a terme des de l’any 2010, en el qual es van censar un total de 450 parelles. El poble de Ferreries destaca com a principal localitat de cria de l’espècie a l’Illa amb el 39% de les parelles. D’altra banda, Ciutadella és un dels pobles on la disminució de parelles reproductores ha estat més important, havent perdut més del 50% de la població reproductora. Al llarg dels últims 10 anys però, s’ha detectat un increment de la població total de l’Illa del 44%, comparant amb dades que es tenen des del 1999.
A Menorca, els orenetes seleccionen localitats arrecerades de les inclemències meteorològiques, triant localitats d’interior o urbanitzacions de la costa sud, sempre en nuclis urbans compactes i orientant el niu cap al sud evitant així la forta Tramuntana, sent el vent un dels factors limitants més importants de la població menorquina. La major part dels nius es concentren a la perifèria de les poblacions, fins i tot ocupant zones industrials, on la distància als torrents i a les zones obertes per a la seva alimentació i font de fang per bastir els nius és més propera. A diferència de l’Illa de Mallorca, on el 18% dels nius es troben en penya-segats, la població menorquina evita per complet aquestes ubicacions naturals.
A la imatge esquerra es pot veure el mapa de distribució de les poblacions d'oreneta cuablanca a Menorca. A la dreta la imatge d'una colònia de cria a Ferreries.
Orenetes a bord!
Divendres, 27 de juliol de 2012
Les orenetes cuablanca són uns ocells que viuen molt lligats a les nostres construccions i activitats. A Suècia es coneix el cas d'una parella d'orenetes que van fer el niu en un Ferry que feia 8 viatges al dia entre Copenhagen i la ciutat de Malmo a Suècia; un trajecte de més de 24km que distanciava els pollets dels pares durant 3 hores. Una vegada es va publicar aquesta notícia a la revista British Birds, altres exemples com aquests van sortir a la llum!
Un ferry danès que feia una ruta interna d’uns 8 km, fent un viatge d’anada i tornada de dues hores, va arribar a tenir fins a nou nius d’oreneta cuablanca els quals van estar ocupats durant més d’una dècada i amb un alt èxit reproductor. Els pares només visitaven els nius quan el ferry arriba al final del trajecte i era evident que coneixien els horaris d’arribada!
En aquest cas la companyia d’aquest ferry danès va demostrar una gran sensibilitat per a la conservació d’aquests passatges tant especials ino va utilitzar aquest vaixell mentre les orenetes estaven en les primeres fases de contrucció del niu.
A Finlandia, el ferry Road Vartsala es mou les 24 hores del dia i la seva coberta allotja entre 6 i 8 nius sota el ràfec de la cabina de comandament. Durant 14 dies el ferry viatja pel mar bàltic fent més de 2.000 km portant a bord les orenetes i uns pares que segueixen el vaixell per alimentar els seus pollets.
A la imatge de l'equerra es poden veure els pollets viatgers de la parella d'orenetes cuablanca a bord del ferry que fa el trajecte de Skanssundet a Mí¶rkí¶ (Stockholm) i a la dreta les del ferry Road Vartsala de Finlandia.
Una visita inesperada!
Divendres, 29 de juny de 2012
Els censos del projecte orenetes (www.orenetes.cat) ens permeten gaudir de tant en tant d'algunes observacions excepcionals. El passat diumenge, una família d'orenetes cuablanca de Sils va rebre al seu niu la inesperada visita d'un dragó comú (Tarentola mauritanica) especialment inquisitiu... Fixeu-vos com els pollets s'ho miren d'allò més extranyats mentre els pares, tot i tenir certs dubtes, els peixen insistentment, sovint situant-se cara a cara amb el dragó. Els dragons comuns són essencialment insectívors, tot i que se'ls ha observat caçant sargantanes joves i, més rarament, algun altre dragó. Quina era la intenció precisa del protagonista d'aquest vídeo? Com veureu, no sempre del tot amable! Quan s'acabi el cens d'orenetes de Sils d'enguany potser en tindrem més informació...
Novetat 2012
Dilluns, 14 de maig de 2012
Enguany estrenem nou web i noves funcionalitats. Una de les més importants fa referència a la gestió de les unitats de mostreig. Ara ja pots crear i editar tu mateix la teva unitat de mostreig totalment on-line. També hi ha novetats en relació a l'entrada i edició de les dades dels censos; veuràs que ara tot es pot fer molt més ràpidament.
Aquests vídeos t’ensenyen en pocs minuts tot el que has de saber per crear una unitat de mostreig i entrar i editar les dades dels censos. Clica la icona de pantalla completa del visor del vídeo i canvia la ressolució a 720p (icona en forma d'engranatge) per veure'ls en alta definició.
Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona
Tel: 93 458 78 93 Fax: 93 310 49 99 E-mail: orenetes@ornitologia.org