Per més informació podeu descarregar-vos la fitxa de camp
En aquest apartat cal indicar sempre l'adreça (nom i número del carrer) de l'edifici on hi ha els nius (també en el cas que els nius estiguin situats en una façana de l'edifici que doni a un carrer diferent al de la façana d'entrada).
S'ha de prendre nota del nom complet oficial del carrer, incloent-hi els termes referents al tipus de via ("carrer", "ronda", etc.) i sense utilitzar abreviatures (per exemple, "carrer del doctor Pearson", no "Dr. Pearson"). Cal anar amb cura a l'hora d'escriure el nom del carrer, ja que hi ha carrers amb noms molt similars que només es diferencien per detalls ben petits (p.ex: "Torrent de les flors" i "Torrent de flors").
Aquí cal indicar la façana on són els nius. Generalment es tractarà sempre de la façana principal (d'entrada) de l'edifici però hi haurà casos en què es pot tractar d'una façana lateral (p.ex: cantonades) o del darrera de la casa. S'ha de seleccionar una de les següents opcions:
S'ha de seleccionar una de les següents opcions:
S'ha d'anotar el nombre de plantes que té l'edifici, no pas el nombre de plantes on hi ha nius. Per defecte la planta baixa es considera la planta número 1. En el cas d'esglésies, magatzems i altres edificis singulars, el número de plantes sempre es considerarà 1.
En aquest apartat s'ha d'indicar a quina planta es troben els nius. Cal tenir ben present que si hi ha més d'una planta amb nius, s'ha d'utilitzar una fila diferent de la fitxa de camp per a cada planta. Les plantes s'han de numerar tal i com es descriu al punt anterior. Cal tenir present que en el cas d'esglésies, magatzems i altres edificis singulars, per defecte el número de plantes sempre es considerarà 1.
Aquí cal indicar el període de temps dedicat a observar els nius de cada planta i localització. Cal utilitzar sempre l'hora oficial (mai l'hora solar).
Hora d'inici de l'observació
Hora de finalització de l'observació.
En aquest apartat cal indicar quants nius es troben en cadascun dels següents estats. Cal tenir en compte que cadascun dels nius només es pot assignar a una de les 5 opcions possibles. Per facilitar la feina, els nius s'agrupen en sencers i no sencers.
Nius sencers
Entre els nius que estan sencers s'ha de decidir quants es troben en cadascuna de les següents situacions:
Es considera que el niu està ocupat per l'oreneta quan es dóna alguna de les següents condicions:
Si es veuen orenetes construint un niu cal classificar-lo com "en construcció" (vegeu més avall), no pas com a ocupat.
Tot i que no és gaire freqüent, hi ha altres especies d'ocells, per exemple el pardal (Passer domesticus), que poden fer servir els nius d'oreneta cuablanca per a criar-hi. Si es dóna el cas, en aquest apartat cal apuntar quants nius es troben en aquesta situació. Si se sap, s'ha d'indicar de quina espècie es tracta a l'apartat d'observacions.
No tots els nius que estan sencers s'acaben ocupant. A més hi ha nius que tot i que podrien estar ocupats no ho arribem a saber/esbrinar. Cal comptabilitzar en aquest apartat tots els nius que estan sencers però dels quals no s'ha pogut saber amb certesa si estaven o no ocupats per l'oreneta cuablanca o per altres espècies.
Nius no sencers
Entre els nius que no estan sencers s'ha de decidir quants es troben en cadascuna de les següents situacions:
Nius en construcció
Nius trencats o restes d'antics nius
En aquest apartat es pot detallar qualsevol incidència o observació que es cregui rellevant d'esmentar.
Al full d'instruccions es pot trobar tota la informació sobre com fer els censos i com prendre les dades de camp. La fitxa guia mostra com diferenciar l'oreneta cuablanca d'espècies similars i també descriu com s'han de prendre algunes de les dades del projecte.